Pàgines

dissabte, 29 de novembre del 2014

Google Sites

Google Sites és una aplicació en línia que permet crear un lloc web. A més a més permet compartir informació amb facilitat per veure i editar-la per un grup reduït de col·laboradors, amb grups més amplis o amb tothom.

Per fer-ne un només cal tenir un compte de Gmail, i un cop dins, anar a l'aplicació de "Sites".
Un cop dins només hem de clicar a la icona crea i ja el tindrem a punt per començar a fer un Sites sobre el tema que volgueu. A més a més també tindreu l'oportunitat de personalitzar-lo, igual que en el blog.



El professor de GTIC ens va demanar que en féssim un sobre l'Escola Inclusiva. Jo el vaig fer amb les meves companyes Natàlia Muñoz, Sandra Ruiz i Jennifer Halfaoui.

Aquest és el nostre resultat del Sites https://sites.google.com/a/blanquerna.url.edu/lescolainclusiva/home

Aquí us deixo un vídeo tutorial sobre com crear un Google Sites:

Mapes conceptuals

Avui us vinc a parlar sobre els mapes conceptuals. Sembla que des de petits a l'escola sempre ens han ensenyat a fer-ne algun, però és quan anem creixent que al final li veiem la utilitat que tenen, com per exemple el d'ajudar-nos a estudiar.

Però realment, què és un mapa conceptual? Un mapa conceptual és un recurs esquemàtic per a presentar un conjunt de significats conceptuals, és a dir, és una xarxa de conceptes que es van desenvolupant segons el transcurs del tema a tractar. Aquests conceptes estan units per paraules breus que fan d'enllaç.

Els mapes conceptuals van ser desenvolupats durant els anys 1960 per Joseph D. Novak. Es va basar en les teories de David Ausubel de l'aprenentatge significatiu. Per tant, quan es realitza un mapa conceptual hi ha un dels dos aprenentatges: significatiu o actiu. L'aprenentatge significatiu es posa de manifest quan la persona connecta conceptes que ja coneix amb conceptes nous. Així, la informació que tenia és modificada i per tant es formen nous enllaços entre ells. Segons Novak aquests nous conceptes són adquirits gràcies al descobriment, ja que és així com els nens petits aprenen els seus primers conceptes i llenguatge.

En canvi, l'aprenentatge actiu es posa de manifest quan la persona ha de relacionar els conceptes. No es memoritza sinó que s'ha de prestar atenció a la relació entre els conceptes. Per això es diu que l'aprenentatge és actiu.

Així doncs, el professor de GTIC ens ha demanat que féssim un mapa conceptual sobre el dinar de nadal, un fragment que ell ens ha proporcionat:

El Dinar de Nadal

Per Nadal tota la família es reuneix a casa l'avia Maria, ella fa el dinar per a tots i aquest normalment consisteix en una escudella, un plat de carn i també neules i torrons de postres. Com que l'Àvia ja es gran, normalment l'ajuden els seus dos fills en Joan i el Marc.
En el dinar coincideixo amb les meves cosines i els meus cosins: La Maria, la Paula, en Genís i l'Eduard que són fills del meu oncle Marc. Cal dir que és un moment entranyable en el que parlem de totes les coses que ens han passat al llarg de l'any ja que ells no viuen a Barcelona com jo sinó que viuen a NewYork. Com sempre en arribar als postres en Genís fa el típic número amb els torrons d'Alacant i fa veure que se li trenca una dent. tothom riu menys la seva mare que pensa en el que costa el dentista.
La meva germana, la Maria també ve al dinar, i aquest any ho fa amb el seu fil, en Ramon, que no menja ni escudella ni carn ja que encara té 3 mesos.
El dinar comença puntualment a les dues del migdia i  acaba sempre a la mateixa hora, a les 5 de la tarda.

Aquest mapa conceptual l'he fet a partir de la pàgina web bubbl.us/ . Aquest programa és molt útil, ja que no és necessari descarregar-lo sinó que es pot fer on-line. A més a més és molt senzill i ràpid d'utilitzar.

Una vegada creat el mapa conceptual s'exporta en format .jpg per tal de tenir-ho com una imatge.









dimarts, 25 de novembre del 2014

Els contes motrius

Un conte motriu és un conte narrat i vivencial amb unes característiques pròpies. Treballa molt l'expressió corporal.

Per explicar i representar el conte motriu, primer de tot s'ha de conèixer el conte per fer-lo motriu.

A més a més s'ha de saber amb quin material es treballa i les possibilitats, limitacions i perills que té cada un d'ells per tal que els nens petits no puguin patir cap lesió.

Els narradors també cal que s'integrin totalment en el conte a l'hora de fer els personatges i caracteritzar-se el millor possible per tal de fer més versemblant i proper cap als nens.

Cada conte motriu té tres fases:

1.La fase inicial: s'introdueix la història

2.La fase principal: s'expliquen tots els fets del conte.

3.La fase de calma: és el final, conclusió  i l'hora de relaxació un cop s'ha acabat el conte.

diumenge, 23 de novembre del 2014

PowerPoint, ús educatiu

El Powerpoint és un programa per fer presentacions i s'utilitza molt en l'àmbit educatiu i empresarial. Dins d'un powerpoint s'hi poden afegir textos, música, esquemes i gràfics, imatges, vídeos i hipervíncles. A més a més et dóna la possibilitat d'escollir múltiples plantilles i en conseqüència fer-lo més atractiu. És un programa molt senzill i molt fàcil d'utilitzar i és per això que és tan freqüent utilitzar-lo.

Per aquests motius utilitzar el Powerpoint en les aules, és un mètode molt efectiu si es fan bé. És molt important que les diapositives no tinguin quasi text, ja que es pot córrer el risc que els alumnes prestin més atenció en el que posa en el text que en què diu el professor. A més a més, els colors no han de ser cridaners i la poca lletra que ha d'haver s'ha de poder llegir perfectament i ha de ser neutre, com per exemples Arial o Calibri.

A més a més aquest programa té la possibilitat de poder interactuar el professor amb els alumnes, és a dir, quan s'està presentant, es pot subratllar o destacar les paraules. A més a més es poden posar preguntes per tal de què responguin els alumnes.

Així doncs, aquest programa dóna moltes possibilitats dins d'una aula.

Ús del llenguatge audiovisual en l'educació

A molts de vosaltres segur que en algunes classes us han posat vídeos o presentacions per explicar millor el que volien dir els professors o potser perquè els hi sobraven temps. Els hi heu prestat atenció, recordeu ara mateix de totes les dades que donaven?, de què tractava? Doncs bé, segur no, igual que jo.

Per això avui us vull parlar dels mitjans audiovisuals a l'educació. Em sembla un tema molt interessant i d'això vam estar parlant en una classe de GTIC. Per fer una classe el més important és que totes les persones, professors i alumnes, tinguin una motivació, així doncs, tindran algun interès per estar atent a les classes. Per això, si un professor fa una classe molt teòrica i al final d'ella els hi posa un vídeo que encara dóna més informació, els alumnes perdran l'interès i l'atenció, ja que estaran saturats de tanta informació. En canvi si els hi posa un vídeo una mica més curt i entretingut, els alumnes estaran atents i podran recordar i relacionar posteriorment la teoria amb el vídeo. Per tant penso que posar un vídeo en una classe ha de tenir algun sentit i no posar-lo perquè el professor no té més recursos. El vídeo, si té veu, no ha de ser monòtona ni pausada, ja que això no dóna punts d'atenció i tampoc ha de tenir molta lletra, perquè no es pot prestar atenció ni als textos ni a la veu.

En canvi, si el vídeo és més curt, no té massa informació, sinó que complementa a la teoria i és més senzill, com ja he dit abans, els alumnes poden estar més atents durant un període més llarg.

El mateix passa si es posa una presentació. No ha de tenir molt de text, si pot ser no tenir-ne, ja que si no prestaran més atenció a llegir i no tant al que es diu. Per això és millor posar imatges o símbols significatius i a partir d'ells fer l'explicació d'una manera coherent, entenedora i amena.

El professor de GTIC ens va fer aquesta mateixa prova durant la classe. Primer ens va posar un vídeo de la història de Catalunya, en què estava explicat per una veu en off monòtona i les imatges lentes i quasi totes dels mateixos colors. Va parar el vídeo i ens va preguntar algunes dades que havia donat i poques persones van poder respondre.

Edu3.cat



Després ens va posar un vídeo de dibuixos en què no hi havia veu i hi havia una música alegre. Quan va acabar el vídeo ens va tornar a preguntar i sí que vam ser capaços tots e respondre.

Edu3.cat

És per això que saber posar el vídeo adequat en una aula és difícil i important a la vegada.

dimarts, 18 de novembre del 2014

Programari on-line i Programari local

Els programaris d'un ordinador poden ser de dos tipus: on-line o local

- El Programari on-line són tots aquells programes que podem utilitzar per Internet sense necessitat de descarregar-los, com per exemple el Prezi.

- El Programari local són tots aquells programes que ens hem de descarregar per tal de poder utilitzar-los i estan emmagatzemats al disc dur del nostre ordinador, com per exemple algun editor de fotografies.

diumenge, 16 de novembre del 2014

Prezi

El Prezi és un programa online que permet crear presentacions. És una molt bona opció a l'hora de fer exposicions, ja que permet introduir vídeos, sons, imatges etc. A més a més és un programa que és molt atractiu, visual i dinàmic. Prezi es distingeix dels altres programes pel zoom que se li poden donar a les imatges o textos, és a dir, a partir d'una simple imatge es poden apropar als punts desitjats d'ella. A més a més ens permet dissenyar a nosaltres mateixos el seu fons en comptes d'utilitzar les plantilles que ens proporciona. També és una bona opció, perquè com he dit abans és online i el seu servei és gratuït i no cal pagar, en contra d'altres programes.

Durant la classe d'avui a GTIC, el professor ens ha ensenyat les instruccions més bàsiques sobre Prezi i al final ens ha dit que en féssim un sobre el tema proposat: la desigualtat i injustícia. Així doncs, la Laura Núñez i jo, l'Esther, hem creat una presentació sobre el que per a nosaltres és la injustícia i la desigualtat. A causa de què cap de les dues havia treballat mai amb el Prezi, hem fet un de molt sencill.


Aquest ha estat el nostre resultat final del nostre treball:




Posar el treball del Prezi en el blog és molt fàcil. Només s'ha d'anar a la presentació creada i ja acabada i una vegada allà clicar a la icona "Insertar" i després copiar l'enllaç que et proporciona. Després en el blog hem de tenir el document amb HTML en lloc de Redacta. Finalment peguem el link.





























Més endavant publicaré una entrada sobre el treball de COED i GTIC d'Identitat i Territori. Per tenir un suport farem un Prezi i per ajudar-nos a fer-lo hem mirat el vídeo que us deixo a continuació, ja que ens ha servit de molta ajuda.


dissabte, 15 de novembre del 2014

Twitter



Què és Twitter?


Twitter és una xarxa social en la qual permet que cada usuari puguin escriure petits textos (fins a 140 caràcters) que poden ser llegits per qualsevol persona que tingui accés a la seva pàgina, és a dir, que no estigui bloquejat o que la conta de l'usuari sigui privat, d'aquesta manera doncs, només ho podran llegir els que siguin seguidors d'ell.

Cada usuari pot decidir a qui seguir i què vol llegir segons els seus interessos i gustos. A més a més, cada escrit o piulada d'ells podrà ser llegit a l'instant d'haver-se publicat. També, cada piulada pot ser retuitejada per tal de què els seus seguidors ho puguin veure i també pot ser marcada com a preferit per tenir-ho emmagatzemat i poder mirar-lo cada cop que es vulgui.

Com afegir Twitter al blog?


Una bona manera de fer un seguiment d'un Twitter personal és a partir del blog. Així, els visitants que visitin el blog, podran a més a més, mirar les piulades més recents de l'usuari.

Per poder fer-ho, primerament s'ha d'accedir al format del blog per tal de crear un nou gadget, que serà "HTML/Javascript" i l'afegim. A continuació accedim a la nostra pàgina de Twitter i anem a configuració on ens donen diverses opcions entre elles "Widgets" que és la que ens interessa. Un cop allà marquem crear un nou widget i copiem el codi que ens sortirà en un quadre. Un cop copiat, guardem els canvis.

El codi que acabem de copiar l'enganxem en el quadre del gagdet que acabem de crear.

Una vegada fets aquests passos, ens apareixerà un quadre de Twitter en el nostre blog.





Gestió de Bookmarks

Avui us vinc a parlar d'un servei de Google que és el menys utilitzat: els bookmarks. Nosaltres parlem d'ells de forma més comuna com "preferits" o "Favoritos". Aquest servei només es pot utilitzar si tenim un conte de Google, així com el Gmail o Google+. El que permet aquest servei és que l'usuari pugui guardar els seus llocs web o pàgines preferides que visita per llegir-los més tard.

I com puc posar aquests marcadors a les pàgines que m'agraden?, us preguntareu, doncs bé, és molt senzill, només cal accedir a la pàgina interessada i després seleccionar la icona de l'estrella que està a la part superior a la dreta. Aquesta estrella en un primer moment, està en blanc, però una vegada estigui seleccionada, passarà a ser de color groc. Això voldrà dir que ja la tenim com a preferida.

Per exemple, jo he afegit la pàgina de Gmail com a preferit i només he hagut de clicar l'estrella per fer-ho.


Com podeu veure, també podem eliminar-lo posteriorment si volem, i a més a més tenim la possibilitat d'editar-lo.

Unes altres opcions que es poden utilitzar per afegir favorits són les següents:



Us deixo el link de la seva pàgina de Google Marcadors.

diumenge, 9 de novembre del 2014

Web 2.0

El concepte de Web 2.0 va ser introduït per Tim O'Reilly per referir-se als nous serveis i a un nou model. Per tant, les webs 2.0 són webs basades en comunitat, on els usuaris són els creadors de continguts, on per damunt de tot hi ha la comunicació. Uns exemples que fomenten la col·laboració i l'organització de la informació entre usuaris i a més a més la comunicació són els blogs, els wikis, les etiquetes o la sindicació entre d'altres.

A més a més se simplifiquen les tecnologies per facilitar a tots els usuaris poder crear i actualitzar els continguts ràpidament, sense preocupar-se de conèixer codis de programació, ni de disseny etc.

En aquí, els mateixos usuaris són els protagonistes, ja que pot decidir, etiquetar, crear, compartir, organitzar, distribuir, recollir o seleccionar. Així, la web esdevé un gran espai de lectura i escriptura, on la informació es converteix en conversa. També poden compartir vídeos, imatges, música o arxius.

La Web 2.0 també és anomenada web social per les implicacions que està tenint en tots els nivells de la societat, en ser els usuaris que decideixen el que publicar i sobretot perquè és una estructura que està arribant en tots els àmbits, ja sigui personal, professional, empresarial o educatiu.

Perquè pugueu observar la diferència que hi ha entre la web 1.0 i la web 2.0 us deixo la següent imatge:

diumenge, 2 de novembre del 2014

Ús educatiu dels blogs

Com ja deveu saber i com porto dedicant algunes entrades exclusivament en saber què és un blog, un blog no només té la funció de comunicar alguns successos a notícies sinó que també pot tenir un ús educatiu. Des de fa un temps, la web 2.0 s'han imposat a les aules i ajuden als professors i als alumnes a fer una millora de les classes, ja que per la seva facilitat d'incorporació a les aules i d'ús, permet que facin d'ell un treball habitual de classe de manera molt diversa i en conseqüència fa que les activitats tingui un sentiment social, ja que permeten en els alumnes la possibilitat de compartir, comunicar, fomentar els debats, l'anàlisi i la reflexió. Així doncs, permeten combinar els treballs en grup o de manera individual.
A més a més fomenta la comunicació entre professors i alumnes.

Per això, moltes escoles ja han incorporat aquest recurs a les seves aules. És una forma nova d'innovar. En els alumnes els hi crea motivació, ja que en aquest context se senten els protagonistes i a més es veu afavorit per la facilitat de crear i allotjar aquest sistema de gestió de continguts de manera gratuïta a més a més de controlar el seu propi discurs, ja que el poden modificar.

També el protagonisme de l'alumne està acompanyat d'una responsabilitat que assumeix públicament. Aquest caràcter públic del blog és una de les seves característiques més interessants en l'educació. Amb això, la seva cura de continguts i la responsabilitat creix, ja que l'alumne s'ha de parar a pensar detingudament el que vol que els lectors llegeixin i l'entenguin, i que no s'emportin una imatge equívoca d'ell.

Per tant, els blogs en l'àmbit educatiu fomenten l'aprenentatge tant pel professor com per l'alumne i permeten adquirir coneixements i responsabilitats en part iguals.

dissabte, 1 de novembre del 2014

Gestió etiquetes

Com ja he dit en l'anterior entrada, us parlaré de les etiquetes que se li poden posar a cada entrada del blog. Les etiquetes són els elements que faciliten l'organització i identificació dels continguts. Aquestes faciliten molt als lectors a l'hora de buscar ràpidament els temes del que volen llegir i estar informats. Per això, en cada entrada que publico en el meu blog, abans de publicar-la m'asseguro que hi hagi les etiquetes necessàries per poder identificar el tema.

Una manera de gestionar i controlar totes les etiquetes posades en el blog és, o bé en el blog on es mostren totes les entrades, clicar al botó de "Totes les etiquetes", o bé clicar en la icona de l'etiqueta, a més a més, aquest últim et permet també crear una etiqueta nova.


Incorporar una etiqueta en el blog és molt fàcil, només cal anar a l'entrada on s'està escrivint i en la part de la dreta, on posa configuració d'entrades, es clica a la secció d'etiquetes i allà s'afegeixen totes les que es vulguin, això sí, separades totes per una coma i espai.


Així és com queden en el blog:


El blog, els seus elements i blogosfera

Què és un blog? Què es pot fer i per què serveix?

Bé, en aquesta entrada us parlaré del blog, els elements estructurals que el formen i dels seus recursos.

Primer de tot us faré una breu descripció de què és un blog. Un blog és un lloc web que periòdicament està actualitzat i que recopila cronològicament les entrades que són publicades per l'autor. Servei per exposar i intercanviar idees. A més a més un blog permet combinar de manera senzilla el treball a l'aula i el treball a distància.

Així doncs, un blog té moltes possibilitats i permet comunicar de les coses que vulguem i serveix per pensar, escriure, compartir i participar.

Els elements i característiques que formen el blog són, d'una banda l'estructura i d'una altra banda el glossari.


L'estructura que té el blog és la capçalera que incorpora el títol i més avall el cos central amb les entrades o articles ordenats per ordre cronològic, per tant la més recent apareix en primer lloc, com ja he comentat anteriorment.


Per tal d'organitzar el contingut, en un lateral hi ha el calendari que arxiva el contingut per data, la llista de categories utilitzades, un cercador intern i el bogroll o llista de blogs. Aquest últim ho explicaré més endavant.

A més a més, el blog també té la possibilitat d'afegir complements, com per exemple la visió de la xarxa social de Twitter, com podeu observar en el meu blog, o també es pot afegir un rellotge, la previsió del temps etc.


També ofereix diverses plantilles de dissenys molt variats per tal de fer el blog al teu gust. A més, aquestes es poden personalitzar.

Per part del glossari, com ja he dit el formen el blogroll o llista de blogs, que es tracta d'un menú que es mostra a la portada en què apareix la llista d'enllaços que l'autor del blog recomana. També el formen els comentaris, que són els principals recursos de la interactivitat entre l'autor i el lector.


L'enllaç permanent (permalink): encara que el blog es basa en un seguit d'articles, cada un d'ells té una pàgina independent amb una direcció específica per poder enllaçar-la i recuperar-la fàcilment sense que passi res si l'entrada de la portada desapareix.

Les etiquetes i categories són els elements que faciliten l'organització i identificació dels continguts i que es fa més fàcil trobar les entrades del tema de què es vol informar. Més endavant faré una entrada explicant amb més detall sobre elles


Els pluguins o "widget" són els complements que ens permeten veure les entrades més llegides.

Els retroenllaços (trackbacks) quan en un blog es fa referència a un article o entrada publicat en un altre blog, es crea una relació entre aquests blogs de tal manera que es pot visualitzar quins blogs enllacen directament a un article concret.

Els RSS, feed o sindicació. La sindicació a través d'RSS és la forma d'accedir a la informació. Consisteix a escollir les fonts d'informació d'interès i quan siguin escollides, aquestes mateixes enviaran avisos d'actualització a l'usuari, sense la necessitat de què l'usuari hagi d'anar a la pàgina sol·licitada i buscar l'article. Tot i aquesta breu descripció dels RSS, més endavant publicaré una entrada explicant més detalladament el què són i com es poden incorporar en un blog.



Així doncs, apareix la paraula "blogosfera". La blogosfera és el terme amb el qual s'agrupa la totalitat de weblogs, és a dir, és un conjunt de comunitats ben diverses de persones que conversen, que comparteixen unes pautes i patrons de comportament que possibiliten la comunicació de manera global.

És el marc en el qual s'escenifica el canvi més gran d'Internet, com he dit abans, la Web 2.0.

Per acabar amb tot el que us he exposat, us animo a fer-vos un blog vosaltres mateixos i que descobriu tot el que podeu fer amb ell.