Dimecres passat a la classe de COED vam haver de recitar un poema de memòria. Aquest poema el podíem escollir nosaltres. Jo vaig escollir "Escolto la secreta" del poeta Bartomeu Rosselló-Pòrcel. Aquest poema està contextualitzat durant la Guerra Civil Espanyola, i tracta sobre la solitud que sent el poeta d'estar lluny de la seva terra, Mallorca, i a més a més la solitud d'estar en un lloc on se sent sol durant la guerra. Estar rodejat de gent i sentir-te sol és el pitjor que es pot sentir.
El vaig escollir perquè des del primer moment en què el vaig llegir em va cridar l'atenció la forma d'expressar aquests sentiments. Sempre he pensat que saber com expressar-ho i que la gent ho sàpiga percebre és difícil
Aquest és el poema:
Escolto la secreta
harmonia de l’aire
i l’ardor que tremola
d’unes grans aigües lliures.
Ales i dansa! Déus
que ara passen i canten
altes músiques! Llum
dels ulls sagrats i verges!
Estic sol en aquestes
ombres i sento caure
ones de sang, enmig
d’una alba trista i aspra.
Bartomeu Rosselló-Pòrcel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada